A França hi ha el bell costum de felicitar l’any nou amb targetes de felicitació (cartes de voeux) que se envían durante todo el mes de enero. También se felicitan en el saludo cotidiano con un “bonne année”, durant tot el mes de gener. Aquest desig de felicitat comunicat a petites dosis manté la il·lusió del nou any per més temps, i al seu torn fa present la consciència que som a temps per dur a terme els nostres propòsits.

Aquí, no obstant això, celebrem la nit vella, amb gran alegria i “celeritat”. Ens felicitem i ens desitgem el millor per als nostres propòsits, però l’expressió dels bons desitjos no dura molt més d’una nit. Ocorre que passats 3 o 4 dies ja ningú expressa els seus desitjos de prosperitat. Però, com és possible que tots els desitjos i esperances, secretes o no, empeses amb força per 12 raïms, encara a risc de la pròpia vida, es difuminin en el primer dia de tornada a la rutina? Per què sentim que gens ha canviat, i que aquí estem, seguint el mateix camí? i per què, no obstant això, quan algú ens diu algun” feliç any” tardà fa reaparèixer discretament el somni o el desig? En quin moment decidim rendir-nos? Serà que, com diria Benedetti s’està “Perdent inexorablement la capacitat de sentir-se sacsejat, de sentir-se viure.”

Aquest any 2018 no anem a renunciar. Podemos mantenir-nos fidels als nostres desitjos de canviar algunes coses de la nostra vida. Ens van travessar 365 dies del 2017 i sabem bé que volem travessar de la millor manera el 2018, amb els seus 365 dies, nous, inèdits, únics. En cadascun podem ser qui volem ser, triar com volem estar i expressar què volem comunicar. No es tracta de proposar-se mil canvis, n’hi ha prou amb posar el focus en l’actitud de cada dia, per estar presents, positius, i feliços. Daniel Goleman en el seu llibre “Focus”, distingeix tres tipus de focus , per encarar eficaçment els nostres propòsits de vida : “El focus intern ens ajuda a connectar amb les nostres intuïcions i els valors que ens guien, afavorint el procés de presa de decisions; el focus extern ens ajuda a navegar pel món que ens envolta; i el focus en els altra millora, finalment, la nostra vida de relació.” En definitiva, treure el millor d’un mateix per avançar i aconseguir mantenir bones relacions amb els altres.

El temps del nou any ja està aquí, i connectar amb el nostre món intern requereix entrenament, començant per allunyar les pors, buscant l’afirmació pròpia amb agraïment i prenent el camí amb objectius i decisió, i per descomptat, buscant els mitjans per aconseguir-los. Cadascun té les seves pròpies habilitats i ha d’entrenar-les.  La mediació y el coaching, proporciona eines per enfocar de manera eficaç tot el nostre potencial, tant en la presa de decisions, com en la millora de relacions personals i professionals: “El secret del canvi és enfocar tota la teva energia, no en la lluita contra el vell, sinó en la construcció del nou” va dir Sòcrates. Així doncs, no malgastem energia i passem a l’acció amb tres senzills passos inicials:

1.- Per allunyar les pors: Anotar en una fulla de paper, 10 temors, especialment aquells que et fan retrocedir en els teus propòsits i guardar-los en un sobre tancat en el calaix, fins a l’any que ve. Quan els escriguis t’adonaràs són els mateixos que temies per l’any passat. Quan obris el sobre en les 2019 vores com no hauran succeït en un 90%. Per això deixa’ls anar ja , tanca’ls en el sobre , i no els deixis passar en aquest any 2018.

2.-Expressar el nostre agraïment amb entrenament matutino: afirmar-te cada matí expressant 3 “m’agrada” de tu mateix, de la teva vida, enfront del mirall. Et regalarà molts somriures. Mira si no, com ho fa la petita ”Jessica”, per ser aprenents en agraïments.

3.-Triar i perseverar. Tria les teves metes i propòsits i escriu-los en una llista de 10, en ordre de preferència. Busca l’ajuda precisa, personal o professional, per aconseguir les eines per aconseguir-ho. Un senzill ritual per arribar a ser l’expressió de tu mateix.

Això és, en definitiva, la qual cosa pretenen tots els éssers humans en les diverses tradicions davant l’entrada de l’any nou. Totes elles, busquen proposar i dur a terme una renovació personal, a través de diversos rituals iniciàtics. Per exemple, a Uruguai tiren aigua per la finestra, per eliminar el dolent de l’any anterior i renovar-se, a Japó fan una neteja de la casa anomenada “osoji”, per rebre el nou any preparant-se para la seva novetat, i a Irlanda posen vesc sota el coixí per trobar l’amor en el nou any. Però hi ha una tradició especialment significativa, en alguns països d’Amèrica del Sud (Colòmbia i Mèxic), en la qual les famílies surten de casa a mitjanit amb una maleta de viatge buida i es donen la volta a la poma per assegurar el canvi cap a un any nou ple de nous camins, de molts viatges.

Aquesta última tradició reflecteix de manera vivencial la importància de la decisió i la preparació per al camí. La senzillesa d’una maleta i l’inici d’uns passos, simbolitzen els nostres desitjos, llests, conscients i orientats fermament cap a un nou camí, sentint ja d’inici la felicitat del viatge mateix, un progrés personal conscient que podem aconseguir per si sols o amb l’ajuda d’un procés de coaching i mediació. Haruki Murakami, un escriptor d’èxit, que va arribar a ser corredor de maratons i “Ironmans”, en el seu llibre “De què parlo quan parlo de còrrer” narra el meravellós plaure de perseguir un somni i la felicitat de viure el dia a dia avançant cap als propis objectius: “És moltíssim millor viure deu anys de vida amb intensitat i perseverant en un ferm objectiu, que viure aquests deu anys d’una manera vacuo i dispers…aquesta és l’essència del córrer i, al mateix temps, una metàfora del viure.

Meditant aquestes paraules, us deixo la meva targeta de felicitació per aquest any, desitjant que persistim en els nostres somnis, que allunyem les pors i que omplim aquesta maleta de renovats somnis per al viatge, posant agraïment, obstinació i decisió per portar-los a terme en cadascun dels 365 dies que passessin per cadascun de nosaltres aquest any 2018.

I així no solament complirem un objectiu, o aconseguirem una meta, sinó que gaudirem del camí i sobretot, podrem aconseguir que la forma que desitgem estar al món, sigui aquella que triem, la nostra particular,

…la teva.

Mª Eugenia Pons de Gironella