Josep Medina Padial, Advocat, Degà del Col·legi d’Advocats de Granollers, i recentment nomenat Vicepresident del Consell General de l’Advocacia Catalana, on també ostenta el càrrec de President de la Comissió de Mediació, ens parla des de la persona que encarna a aquest professional lluitador i incansable, que aposta per escoltar a tothom i modernitzar l’advocacia, des d’una visió més professional, humana i pacífica d’intervenció en els conflictes de les persones.

De prop que és el primer que descobrim en José Medina?

Entusiasme, alegria…

Degà, President del Comitè de Mediació del Consell …i vicepresident del Consell de l’Advocacia, amb què es queda?

Advocat, i primer de tot, persona

Com Advocat digui’m un cas que li hagi marcat?

Aquell que em va ensenyar que tots mereixem una defensa. Fa molts anys, vaig defensar a un home en un cas d’agressió sexual a una menor, i en acabar el judici, els familiars de la víctima m’insultaven. Va ser difícil, però mai cal perdre el principi bàsic del dret de defensa. Tothom té dret a la defensa.

I dels errors va aprendre…

Que pots cometre més. Que has d’estar molt preparat i la formació és indispensable per a l’èxit professional.

Els advocats expliquem històries d’èxit quin és la seva història favorita?

Va ser un cas d’un drogodependent que li van acusar de 8 delictes de robatori amb intimidació. Vaig aconseguir que no anés a presó i seguís un programa de rehabilitació. El vaig veure anys després amb família i absolutament reinserit. La rehabilitació és possible!

Per què Degà?

Per millorar la professió.

En què l’ha millorat?

He participat en molts canvis! Hem aconseguit que hi hagi molts companys amb treball gràcies al col·legi, la professionalització. La millora del servei d’orientació jurídica de 13 places a 22 places i en plena crisi. També la millora amb el canvi de seu del col·legi. Ampliar l’oferta formativa. Convertir el col·legi en una ajuda. I tot en sol 6 anys…

Què li han ensenyat aquests anys?

A escoltar a tothom.

Va escoltar al Rei quan va tenir una trobada amb ell en el 2013. Què li va dir el llavors Príncep?

Sobretot, vam parlar de la justícia, de la necessitat de millorar la justícia i que “la justícia havia de ser igual per a tothom” en un estat de dret.

No sempre ho sembla, pel que es veu

Però cal perseguir-ho, és la nostra garantia.

Garantia de …

Avanç. Perquè malgrat tot el que passa, la nostra societat avança. El que no m’agrada és que ens portin a la confrontació amb l’excusa de l’avanç.

Què ha transformat en vostè el fet de ser degà?

M’ha fet ser més persona, més proper als companys, i sobretot més humil: t’adones que et pots equivocar i valores les seves conseqüències.

Sent que en el seu col·lectiu “Estimen les seves mans perquè treballen per la justícia”, com diria Benedetti…?

Si, sobretot quan fins i tot aquells companys que no em van recolzar en l’elecció consideren positives les millores que des de la junta s’estan realitzant, reconeixent que de fet aquests canvis no busquen una altra finalitat que  millorar la justícia des de la pròpia advocacia.

Què pot oferir l’advocat a aquesta societat perquè sigui més justa?

L’advocat ha de donar a conèixer al client totes les possibilitats de resolució inclosos els mètodes pacífics, i alternatius al judicial. Quants més mètodes alternatius tinguem, més possibilitats de resoldre pacíficament.

Lamento dir-li que no s’ofereixen…

No com ens agradaria. Si s’expliquessin com a alternatives eficaces, el client “mai” triaria el plet.

Llavors què és urgent arreglar en l’advocacia?

Entre d’altres, la formació obligatòria contínua per a tots els advocats. I no serà així, fins que les institucions assumeixin que sense formació contínua estem fent un flac favor a la societat.

Quines altres necessitats?

La formació en habilitats de comunicació i lideratge, en desenvolupament d’intel·ligència emocional i social, i per descomptat en la corresponent al coneixement de totes les novetats legislatives que són moltes i que precisen una formació continuada.

Quin creu que hauria de ser el rol de l’advocat en la societat actual?

El de l’advocat que busca les solucions que impliqui una menor angoixa en els clients. Però haig de reconèixer que encara es posa en primer lloc el pledejar.

Confiem més en les resolucions judicials que a intentar buscar una solució acordada?

De vegades ens falta temps per dedicar-se a buscar l’enteniment, àdhuc sent conscients que la incertesa de la resolució judicial és bastant pitjor.

I cap a on haurà de créixer l’oferta de l’advocacia?

Cap a una oferta de mediació, advocacia col·laborativa, arbitratge …quants més sistemes alternatius, millor.

I de què es parla quan es parla de mediació?

D’un nou mecanisme pacificador poc conegut, i socialment poc atractiu fins que les persones ho descobreixen, llavors canvien completament. Cal donar-ho a conèixer.

Quin lloc ocupa la mediació en l’advocacia espanyola i catalana?

Lamentablement poca. Podria dir-se que hi ha més consciència en la catalana, malgrat que la incidència és encara poca.

Per això va acceptar ser president de la Comissió de Mediació del Consell de l’Advocacia Catalana?

Crec molt en la mediació, i crec que és un bon moment per impulsar-la.

Què és el que està impedint que la mediació sigui una alternativa real?

Que els advocats encara no creuen en ella.

Què diria que és el més eficaç de la mediació?

Es reduiria al mínim els incompliments de les resolucions. Quan una solució ve imposada és fàcil saltar-la-hi. Quan la persona participa a buscar la solució del seu conflicte, es compromet en l’acord i ho compleix.

On pensa que la mediació és imprescindible?

En tot. En els conflictes de família segur, però haig de dir que en l’àmbit penal encara més.

Intervenir amb delinqüents?

Per a la reparació del dany. La importància del perdó. L’oportunitat a través de la mediació de demanar perdó i perdonar. Quantes vegades aquest perdó podria alleujar l’angoixa a la víctima.

I en els processos de família?

L’enfrontament judicial trenca definitivament les relacions. Les resolucions judicials no poden cobrir les necessitats de la família. Aquest és un dret en el qual les parts han de “facilitar o construir” les solucions. No un Jutge.

Si sabem que la mediació és tan necessària, doni’m pistes del què s’ha de fer per introduir-la en el sistema.

No és qüestió de més formació de professionals mediadors, el que passa, és que l’advocacia encara està absolutament judicialitzada. Per a l’advocat, la mediació encara és un obstacle fàcil de saltar. Però treballem per difondre-la i perquè cada dia estigui més present en la vida de les persones.

I José Medina que li demana a la vida.

La felicitat dels meus i de totes les persones.

De prop amb qui li agradaria estar?

Amb el meu pare. Va morir fa 5 anys. Un home fet a si mateix. Exigent i professional. De petit l’acompanyava moltes vegades en el seu treball. Recordo la seva mirada d’orgull quan vaig guanyar les eleccions de Degà. Sempre el vaig sentir molt proper a mi.

Des de lluny a qui?

Els insolidaris, destrueixen les societats.

Quin objecte portaria a una illa deserta?

Sóc social. Em portaria a algú. Estimo a les persones sobre totes les coses. Si només fos un objecte, un mòbil per a parlar i comunicar-me, mentre tingués bateria.

Quin vol que sigui el seu llegat?

El d’algú proper que ha ajudat les persones i ha contribuït a millorar la professió.

I finalment, m’admira la seva col·lecció de soldats de plom que ocupa una paret del seu despatx Com encaixa en la seva visió pacifista dels conflictes?

Gaudeixo amb la narrativa històrica. Aprens molt dels conflictes bèl·lics. Tota guerra acaba sempre amb un acord entre les parts i aquest es compleix si totes les parts participen en ell. Les solucions es construeixen, no s’imposen.