S’acosta el Nadal, i amb ell, les celebracions familiars. Molts de vosaltres, segurament, us veureu obligats a compartir taula i estovalles amb familiars que potser, si no fos precisament per això, que són familiars, no els escolliríem com a companys en les nostres celebracions.

A més, segurament ens haurem construït a força de suposicions i creences, una idea, per què no, equivocada sobre aquesta persona. Estem massa acostumats als judicis i a les suposicions, i en moltes ocasions, no s’ajustaran a la realitat.

Doncs és aquí, on potser resideixi un bon repte per a aquestes festes, para actuant, des de la positividad, fer un reset mental i eliminar de la nostra ment tots aquells judicis i creences sobre aquestes persones que portem anys mantenint, i que segurament no fan més que limitar-nos en les nostres relacions.

Sí, limitar-nos, perquè precisament darrere d’aquella persona a la qual hem etiquetat, i eliminat del nostre cercle, pel motiu que sigui, potser s’amaga una fantàstica persona que ens estem perdent, actuant d’efecte limitant en les relacions. I arribats a aquest punt, hauríem de preguntar-nos, qui som nosaltres per enjudiciar amb la seguretat de no estar equivocats en les nostres creences?

La diversitat d’opinions, d’orientació política, d’estils de vida, és una estupenda oportunitat per créixer, per compartir, per ser curiosos i per escoltar activament, la qual cosa uns altres pensen, per què ho pensen i així, ser capaços d’almenys, per un instant, situar-nos en la seva posició, i conèixer els seus veritables interessos i necessitats. Al moment que els identifiquem, serà molt més fàcil establir una connexió que mai haguéssim imaginat, i comprendrem altres mons i altres vides, en les quals potser puguem tirar una mà.

D’aquesta manera, serem capaços de comprendre, de compartir el nostre temps amb ells, i possiblement, arribar a considerar a aquestes persones amb les quals aparentment no tenim gens que compartir, un nou descobriment i una oportunitat fantàstica per al futur.

En les nostres relacions, tendim sempre a efectuar suposicions; si ens ha mirat d’aquesta manera, significa això, si no ens ha mirat, significa l’un altre, i així, com un arc de seguretat que ens anem creant, fem judicis i suposicions per reafirmar les nostres posicions i les nostres creences. Perquè tot allò que havíem suposat, no és més que fruit de la nostra imaginació.

Quantes relacions s’han trencat o no funcionen precisament per aquesta falta de comunicació, que ens porta inexorablement a suposar, i com a conseqüència d’això, en moltes ocasions, a posar límits en aquestes relacions. I us preguntareu, com acabar amb aquestes suposicions, amb aquests judicis? Una bona manera per a això, és sempre, preguntar, escoltar de manera activa a l’altre, estar predisposats a entendre postures diferents a les nostres, valorar-les i potser per què no, a modificar la nostra forma de relacionar-nos amb els altres.

Un bon propòsit per a aquestes festes nadalenques, seria precisament practicar el no judici, el no suposar, i estar disposats a entrar en altres mons, que poden ser igual de fantàstics que el nostre. Incorporant aquesta pràctica a la nostra vida, millorarem les nostres relacions, ampliarem el cercle i col·laborarem activament en la millora de les relacions humanes.

passem a l’acció i ho provem? M’encantaria que després ens expliquéssiu la vostra experiència.

Si voleu saber una mica més, us recomano per a aquestes festes nadalenques, en les quals podem disposar d’una mica més de temps, la lectura d’aquest llibre:“Los Cuatro Acuerdos” de Miguel Ruíz, un llibre de fàcil lectura que segur us encantarà.

EL NO JUICIO EN LA MEDIACIÓN

Què ocorre en una mediació? Doncs en una mediació, precisament el mediador parteix del no judici, de la no suposició, d’escoltar activament a les parts, de permetre que s’expressin lliurement, que s’oblidin de suposicions i posar damunt de la taula totes aquelles creences, amb la finalitat d’avançar cap a l’acord. És a dir, crea un espai de diàleg per resoldre els conflictes, que en moltes ocasions es generen per aquesta falta de comunicació, i per suposar i suposar… quantes vegades de manera equivocada!

El mediador que dirigeix una sessió de mediació, és imparcial i neutral, facilita la comunicació, i aconsegueix en la majoria d’ocasions, el restabliment de les relacions personals.

Us animo al fet que en cas d’un conflicte enquistat, i que us agradaria se solucionés favorablement, proveu la mediació. Us asseguro que qui la prova, no la deixa…

FELICES BONES RELACIONS PER A AQUESTES FESTES!!

 

Beatriz Auber